Què és la ingesta emocional: causes i riscos

Hi ha diverses expressions, com ara «gana ansiosa», «menjar emocional» o, fins i tot, «addicció al menjar», que es poden relacionar amb el constructe de gestió emocional. Totes elles fan referència a situacions de descontrol amb la ingesta d’aliments (o begudes), habitualment en resposta a emocions com la tristesa, la ràbia, l’ansietat o, fins i tot, l’avorriment. 

La dificultat per controlar el menjar pot comportar situacions o conductes que ens poden alertar que es tracta d'ingesta emocional, com ara:  

• Tenir una sensació d’urgència per menjar (fins i tot, es pot arribar a menjar aliments sense acabar de preparar, mig crus, o en mal estat).
• Menjar d’amagat.
• Reaccionar amb un enfrontament, fins i tot amb agressió, quan es limita el consum de menjar.
• Menjar fins a sentir-se desagradablement ple, no per sacietat sinó per pèrdua de control.
• Sentir culpa o vergonya després.

Sovint, es fa referència a aquests símptomes com a «ansietat per menjar», però en realitat no són símptomes d’ansietat, tot i que l’ansietat sí que pot desencadenar-los.

Relació entre ingesta emocional i trastorn per afartament

La ingesta emocional no és un diagnòstic reconegut en els manuals de classificació de malalties i trastorns, i per això hi ha tanta diversitat de nomenclatures. Quan aquest descontrol amb el menjar és més intens i, entre d’altres característiques, es detecta la presència d’afartaments almenys un cop per setmana durant un mínim de tres mesos, es converteix en un trastorn per afartament (sempre que aquesta pèrdua de control no s’acompanyi de conductes compensatòries, com ara la inducció del vòmit). El trastorn per afarament sí que és una entitat diagnòstica reconeguda pels professionals clínics, i recollida en els manuals diagnòstics CIE-11 i DSM-5-TR (OMS, 2021; APA, 2022). 
 

El trastorn per afartament en la persona adulta

Llegeix més

Tot i que no forma part estricta dels criteris diagnòstics, sovint el trastorn per afartament s’associa a malestar amb la imatge corporal i amb les creences negatives sobre el propi cos. En canvi, en la ingesta emocional, això pot no estar present.

La relació entre ingesta emocional i trastorn per afartament no està del tot clara, però s’accepta que la ingesta emocional és un factor de risc per al desenvolupament d’un trastorn per afartament. Entre les poques dades de les quals disposem, un estudi —amb diferents limitacions importants —indica que tres de cada deu persones amb ingesta emocional transitaran a un trastorn per afartament al cap de vuit anys (Estice, 2013). Una consideració a tenir en compte és que el trastorn per afartament està definit des d’una perspectiva d’adults, i això implica que alguns dels criteris són més difícils de complir en infants i adolescents, especialment quan considerem que, generalment, no tenen accés lliure als aliments.

La ingesta emocional és un factor de risc per al desenvolupament d’un trastorn per afartament. En tots dos casos, a més, les persones tenen dificultats per regular les emocions.

Menjar per emocions, habitualment, implica un intent de regular una emoció desagradable, mitjançant la cerca d’un plaer immediat, tot i que també es podria menjar purament per la cerca de plaer. Tant en la ingesta emocional com en el trastorn per afartament, però, es considera que les persones tenen dificultats generals per regular les emocions.

Quins riscos té la ingesta emocional?

El risc més important d’aquestes conductes és la presència de sobrepès i obesitat i totes les conseqüències associades, com, per exemple, la diabetis tipus 2. Cal recordar que la presència d’obesitat en infància i adolescència s'associa de manera important a l’obesitat en l'edat adulta, amb tot el que pot implicar pel que fa a la pèrdua de funcionalitat i qualitat de vida i a l’aparició de malalties cròniques. (Simmonds, 2016). Però també es pot relacionar amb l’aparició de símptomes de trastorns de salut mental, especialment clínica depressiva o ansiosa  (Gariepy, 2010; Luppino, 2010). 

Alhora, i com ja hem comentat, una part de les persones amb ingesta emocional acabaran desenvolupant un trastorn de la conducta alimentària del tipus trastorn per afartament. I d’altres també podrien acabar desenvolupant algun altre TCA, especialment bulímia nerviosa, tot i que hi ha poques dades al respecte. (Jacobi, 2011) 

Cal posar èmfasi en què un dels riscos de la presència d’una ingesta emocional és que, com que no és un diagnòstic reconegut, pot passar desapercebuda o minimitzar-se i, alhora, minimitzar o no detectar els problemes o trastorns de salut mental relacionats. Moltes vegades hi ha malestar en la persona o en l’àmbit familiar derivat d’aquestes dificultats. La persona pot sentir vergonya, culpa i baixa autoestima.

L'autoregulació emocional en els trastorns de la conducta alimentària

Llegeix més

Què afavoreix que aparegui una ingesta emocional?

Hi ha diversos factors que s’han associat a la ingesta emocional, tot i qu, en general, no se’n coneix bé l’impacte. Alguns d’ells són:

Dificultats en la regulació de les emocions

Ser impulsiu o tenir dificultats a enfrontar el malestar emocional i els conflictes, per exemple. Un malentès amb uns amics a l’escola, posem per cas, pot acabar amb una ingesta emocional. En aquest cas, les persones mengen com a resposta a un malestar i com una manera de compensar aquest malestar. La gestió de l’avorriment és un factor clau, ja que en aquestes situacions és molt freqüent que aparegui la ingesta emocional. Si, a més, hem tingut algun conflicte a l’escola, el risc augmenta! 

Els aliments ultraprocessats estan dissenyats perquè siguin altament gratificants i, per tant, afavoreixen que es produeixin ingestes descontrolades en forma d'ingesta emocional

Un aspecte relacionat amb la identificació i regulació de les emocions té a veure amb la consciència de saber quan tenim gana i quan estem saciats. No sabem si és l’ou o la gallina, però les persones amb ingesta emocional poden tenir dificultats per identificar-ho correctament. 

Cal destacar que les persones que tenen dificultats en la regulació emocional per causa d’un altre trastorn, per exemple el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) o el trastorn de l’espectre de l’autisme (TEA), són més vulnerables a tenir episodis d’ingesta emocional (això no vol dir que totes les persones amb aquests trastorns n’hagin de tenir). Per exemple, les persones amb TDAH tenen més risc de menjar més de pressa, de menjar més snacks i tenen dificultats per planificar els àpats. Les persones amb TEA, d’altra banda, poden menjar de forma selectiva aliments poc saludables o menjar amb relació a l'estrès que els produeixen determinades situacions socials.

Consum d’aliments ultraprocessats

Un altre factor associat a la ingesta emocional és el consum d’aliments i begudes ultraprocessades, que són formulacions industrials elaborades a partir de substàncies extretes d’aliments, ingredients derivats i additius, amb poca o cap presència d’aliments «sencers», habitualment molt palatables, llestos per a consumir i de llarga vida útil. Aquests productes estan dissenyats perquè siguin altament gratificants i, per tant, afavoreixen que es produeixin ingestes descontrolades en forma d’ingesta emocional. Hi havia un anunci publicitari de patates de bossa en què es deia: «Creus que en pots menjar només una?». Doncs probablement no, ja que han estat dissenyades perquè en vulguis més. Actualment, hi ha un interès creixent en aquest àmbit, tant en aspectes de recerca com de reivindicació social. 

Per una banda, la investigació sobre l’àrea, tot i que encara és jove, ens indica que el consum d’aquests aliments podria tenir un efecte directe sobre circuits cerebrals que regulen les emocions. D’altra banda, la publicitat de molts d’aquests productes poc saludables i d’alguna manera «addictius» està dirigida a infants i adolescents, fet que cal revisar en profunditat des d’una perspectiva social i política. Lamentablement, aquests aliments solen ser més econòmics que molts productes frescos, i, per tant, el nivell socioeconòmic és un factor relacionat amb l’obesitat i molt possiblement també amb la ingesta emocional.

La relació amb el menjar en l'àmbit familiar

Un altre factor rellevant és la relació que es tingui a casa amb el menjar. En aquest cas, un factor que pot prevenir l’aparició d’una ingesta emocional és tenir una alimentació i uns hàbits de vida saludables, entre els quals: 

• No tenir a disposició aliments de més risc a casa (especialment ultraprocessats, que haurien de ser de consum esporàdic).
• Seguir una dieta variada.
• Tenir horaris regulars de menjar.
• Fer els àpats en família. 

Pautes per promoure una alimentació saludable a casa

Llegeix més

Què podem fer per abordar la ingesta emocional a casa?

El primer pas per poder actuar davant d’una situació d’ingesta emocional és identificar el problema. Algunes preguntes que ens poden ajudar a detectar si el nostre fill o filla pot tenir ingesta emocional són:

• Té un descontrol amb el menjar?
• Diu que té gana després d’haver menjat un plat normal?
• Amb quina freqüència li passa i en quines situacions?
• A casa seguim hàbits saludables amb el menjar o hi ha marge de millora? 

Caldrà individualitzar les pautes en cada cas, però algunes recomanacions generals són:

• Millorar els hàbits familiars. Si no tenim hàbits saludables a la família, posar-hi remei. Assegurar uns horaris de menjar, planificar la compra, menjar junts a taula.
• Gestionar l’entorn. No tenir al domicili aliments d’ús esporàdic (especialment ultraprocessats, que es compren només per ocasions especials). Si no els tenim al domicili, fem més difícil que en cas «d’urgència» per menjar la persona es descontroli. Per exemple, no cal tenir galetes a casa o patates de bossa, però les comprem quan hi ha una festa.
• Fer exercici i tenir cura de la son. Els hàbits saludables inclouen fer exercici i dormir les hores recomanades per edat.
• No reforçar amb menjar. Revisar si premiem la bona conducta amb aliments. Caldrà pensar en altres premis, per exemple, unes bones notes es poden premiar passant un dia en aquell lloc que ens agrada tant. O si utilitzem el menjar per «por a que s’enfadi» i buscar altres estratègies segons el cas.
• Distingir la gana de les ganes de menjar. Ajudar a identificar quan l’infant o adolescent té gana o ganes de menjar. Si ha acabat de menjar fa poc, difícilment tindrà gana. Una altra pista seran les sensacions corporals de gana o l'absència d’aquestes. Si quan passen uns minuts i es distreu, ja no recorda que volia menjar, potser no era gana. Si només té gana per determinats aliments, però no per d’altres, això potser tampoc és gana.
• Planificar moments de risc (avorriment). Quan la ingesta emocional es produeix en relació amb la gestió de l’avorriment, podem ajudar l’infant o l’adolescent a organitzar-se en hores de més risc. Podem començar planificant una activitat d’interès en un entorn en què no sigui possible menjar (per exemple, realitzar esport). L’objectiu final serà que la persona pugui gestionar l’avorriment de manera autònoma i sense necessitat de menjar.
• Treballar la regulació emocional i la resolució de conflictes. En el cas que la ingesta descontrolada es produeixi a causa de les dificultats de regulació emocional o de solució de conflictes, caldrà ajudar la persona a identificar les emocions i a regular-les d’una altra manera, i a buscar possibles solucions als conflictes. En alguns casos serà necessari comptar amb l’ajuda d’un professional del camp de la psicologia.
• Buscar ajuda professional quan hi ha un altre trastorn com TDAH o TEA. Cal que aquest problema s'abordi de forma integrada i global amb l’ajuda dels professionals clínics.

L'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona està duent a terme un estudi per conèixer millor el trastorn per afartament i les conductes relacionades i poder trobar predictors d’aquesta condició. Per això, necessitem la participació d'adolescents d'entre 12 i 18 anys, que estiguin en seguiment per obesitat i que facin afartaments o tinguin ingesta emocional. Si creus que el teu fill o filla podría participar-hi i vols més informació sobre el projecte, pots escriure un correu a hospitalbarcelona.estudiprecbed.salutmental@sjd.