Deu accions per promoure el benestar emocional en la infància i l’adolescència

El benestar emocional i la resiliència no són qualitats innates que apareixen de manera espontània: són processos que es construeixen al llarg del desenvolupament, gràcies a l’acompanyament afectiu, la presència de vincles segurs i la possibilitat d’habitar entorns que ofereixin estabilitat, sentit i confiança. El 16è Informe FAROS, Navegant les adversitats: claus per a una infància i adolescència resilients, ofereix una mirada transversal i rigorosa sobre els diversos factors que intervenen en aquest procés, des de la primera infància fins a l’adolescència.

El coneixement que avui tenim des de la neurociència, la psicologia, la pedagogia i les ciències socials ens permet afirmar que la promoció del benestar emocional ha de ser una prioritat compartida. Això implica generar entorns familiars, escolars, socials i comunitaris que siguin alhora promotors, protectors i estimulants, on infants i adolescents puguin desenvolupar la seva autonomia, autoestima i capacitat per afrontar situacions adverses.

Tanmateix, aquest compromís no pot recaure només en les famílies o els centres educatius. Les polítiques públiques, l’organització dels espais urbans, la cultura del lleure i els mitjans de comunicació tenen una responsabilitat ineludible a l’hora de generar les condicions estructurals per a una infància i una adolescència emocionalment saludables. Reforçar els actius de salut mental i emocional des de l’inici de la vida és invertir en una societat més justa, més empàtica i més cohesionada.

Aquest nou Informe FAROS conclou amb una sèrie d’accions, resumint els principals aprenentatges i missatges clau que poden guiar les famílies, els professionals, i les administracions.

Deu accions per promoure el benestar emocional i la resiliència en infants i joves

1. Escoltar i validar les emocions: Donar espai a totes les emocions, sense jutjar-les ni voler-les eliminar, és la base per construir una bona regulació emocional.
2. Generar vincles segurs i estables: Els infants i adolescents necessiten sentir-se estimats, acompanyats i importants per a les seves figures de referència.
3. Fomentar l’autonomia i la participació: Oferir oportunitats per decidir, equivocar-se i reparar, ajuda a construir autoestima i confiança.
4. Evitar la sobreprotecció i l’excés de pressió: Cal trobar un equilibri entre l’acompanyament afectiu i l’exigència realista, adaptada a cada etapa.
5. Modelar amb l’exemple: El que fem i com gestionem les dificultats té un impacte molt més gran que allò que diem.
6. Incloure l’educació emocional a tots els entorns: Tant a casa com a l’escola i en el lleure, cal promoure habilitats com la consciència emocional, l’empatia i la resiliència.
7. Construir comunitats educadores: El benestar emocional també es construeix col·lectivament, amb xarxes de suport i adults referents, presents i confiables.
8. Tenir en compte la diversitat i la vulnerabilitat: Cal garantir entorns inclusius, segurs i sensibles a les necessitats específiques de cada infant o adolescent.
9. Dissenyar entorns saludables: L’espai físic, l’accés a la natura, la cultura i l’oci tenen un paper important en el benestar emocional.
10. Promoure polítiques públiques compromeses amb la salut mental: Calen marcs normatius per a garantir el dret al benestar emocional de la infància i l’adolescència.

Aquest és un article original de l'Escola de Salut de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona. Per a més informació, consulteu el 16è Informe FAROS «Navegant les adversitats: claus per a una infància i adolescència resilients».