Preguntes i respostes

Sí. Tot i ser trastorns mentals, poden tenir conseqüències físiques greus per les alteracions pròpies en la conducta alimentària.

És molt freqüent que les famílies se sentin culpables si un fill o una filla desenvolupa un trastorn de la conducta alimentària i analitzin «si no li hagués dit això...», «si no l’hagués pressionat en allò...».

Tot i que afecta persones dels dos sexes i de totes las edats i les condicions, els trastorns de la conducta alimentària són més freqüent en noies adolescents i adultes joves.

No. Es diagnostiquen més casos de bulímia i de trastorn de la conducta alimentària no especificat que d'anorèxia.

Hi ha diferents factors de protecció que poden contribuir a reduir el risc de desenvolupar un trastorn de la conducta alimentària:

Els factors que s'han associat a una bona evolució en els trastorns de la conducta alimentària són la detecció precoç, l'inici d'un tractament especialitzat i la intervenció familiar.