Preguntes i respostes

El primer pas que ha de fer la família davant una sospita d’anorèxia o bulímia és aconseguir una valoració diagnòstica i una proposta d’intervenció per part d’un equip especialitzat en cas de confirmar-se el diagnòstic.

Els nens i nenes, des de ben petits, tenen una imatge corporal formada al seu cap i són capaços d’intuir si aquesta imatge és acceptada socialment o no, però encara no han desenvolupat els mecanismes cognitius i emocionals necessaris perquè es pro

Quan parlem amb els i les adolescents sobre les conductes de risc relacionades amb l’anorèxia i la bulímia, és important no jutjar-los.

El primer que ha de fer la família davant d’una sospita de trastorn de la conducta alimentària és aconseguir una valoració diagnòstica dels professionals del centre d'atenció primària (medicina de família, pediatria o infermeria).

Els primers senyals d'alarma de la bulimia nerviosa són:

Els primers senyals d'alarma que la família o l'entorn més proper poden detectar en relació amb l'anorèxia nerviosa són: