Preguntes i respostes

En ocasions algunes famílies se senten culpables si un fill o una filla desenvolupa un trastorn psicòtic i analitzen «si no l’hi hagués passat allò... », «si no hagués actuat així...», «si aquest familiar no tingués un trastorn psicòtic...».

Explicar a les amistats que tens un trastorn psicòtic és sempre una decisió personal. Pot ser que al principi tinguis por de la reacció que puguin tenir.

El primer pas que ha de fer la família davant una sospita d’un brot psicòtic és aconseguir una valoració diagnòstica i una proposta d’intervenció per part d’un equip especialitzat, en cas de confirmar-se el diagnòstic.

En molts casos és normal tenir ansietat associada a la presència de símptomes psicòtics, sobretot símptomes positius com les al·lucinacions o els deliris. 

Sí, és preferible que els germans i germanes tinguin coneixement de la situació. És útil poder-los explicar què són els trastorn psicòtics i anticipar-los, en la mesura que sigui possible, als canvis que poden sorgir a causa d’aquesta situació.

Moltes de les persones que tenen un trastorn psicòtic agraeixen un tracte normal. És a dir, no fer res diferent. És recomanable proposar-li activitats i parlar de temes que no tinguin a veure amb la simptomatologia psicòtica.