Preguntes i respostes

En els estudis publicats hi ha cert acord que el trànsit de la ideació a l’acció dura al voltant d’un any. Com sempre, els estudis fan referència a àmplies mostres, motiu pel qual són una orientació que ajuda a conèixer el procés general.

Les persones que parlen de suïcidar-se no ho fan per cridar l’atenció. Aquest és un mite que fa que no fem res. Les persones que verbalitzen el suïcidi, verbalitzen un patiment o una incomoditat emocional que no saben gestionar.

Els signes que ens alerten d’un risc de suïcidi són diversos. Per una part, qualsevol verbalització d’una visió negativa sobre un mateix. Això es tradueix en expressions com: «no valc res» o «la meva vida no té sentit».

En l'adolescència aquestes situacions solen ser freqüents i causen molt patiment tant a la persona afectada com a la seva família i als amics.

Tenir por davant d'una situació que creiem que no podem controlar és normal, així que hem de pensar com afrontar-la.

Contactar amb el centre d'atenció primària de salut serà el primer pas. En el cas que sigui un menor de 16 anys, has de posar-te en contacte amb el pediatre, i si és més gran, amb el metge de família.