Preguntes i respostes

L’anorèxia i la bulímia són trastorns que et fan sentir sola i que, en molts casos, acaba aïllant-se del seu entorn. De fet, molt sovint com més aïllada està la persona més força guanya el trastorn.

L’estrès que han de suportar els familiars d’una persona que pateix una anorèxia o una bulímia és elevat i sostingut en el temps, per això és important que es deixin acompanyar per una entitat de suport a les famílies.

Si la família observa una conducta obsessiva amb les calories i l'exercici físic en els seus fills i filles adolescents és important fer una reflexió prèvia: Pot tenir un problema d'acceptació social? Se sent estimada? Se sent valorada?

El primer pas que ha de fer la família davant una sospita d’anorèxia o bulímia és aconseguir una valoració diagnòstica i una proposta d’intervenció per part d’un equip especialitzat en cas de confirmar-se el diagnòstic.

Els nens i nenes, des de ben petits, tenen una imatge corporal formada al seu cap i són capaços d’intuir si aquesta imatge és acceptada socialment o no, però encara no han desenvolupat els mecanismes cognitius i emocionals necessaris perquè es pro

Quan parlem amb els i les adolescents sobre les conductes de risc relacionades amb l’anorèxia i la bulímia, és important no jutjar-los.