Preguntes i respostes

No és un diagnòstic com a tal, sinó que serveix per indicar que una persona, normalment joves d'entre 14 i 25 anys, té més probabilitats de desenvolupar psicosi.

No, no és el mateix. L’esquizofrènia és un tipus de trastorn psicòtic, però n’hi ha molts d’altres, com per exemple, el trastorn psicòtic breu, el trastorn esquizofreniforme i el trastorn esquizoafectiu, entre d’altres.

La majoria de les persones comencen a recuperar-se a les poques setmanes o mesos d’haver començat el tractament després d'un primer episodi psicòtic. La majoria dels símptomes són llavors menys intensos o, fins i tot, alguns solen desaparèixer.

Alguns dels factors de risc per desenvolupar psicosi són els antecedents familiars de psicosi, les complicacions obstètriques, haver patit un trauma en la infància, la presència d'estrès i els esdeveniments vitals estressants, a banda de l’ús

Els símptomes negatius són aquells que ens indiquen un empobriment de la personalitat de la persona, i que afecten el seu estat anímic i les seves relacions socials.

La psicosi no sempre és fàcil de detectar. Abans que els símptomes psicòtics apareguin, poden tenir lloc altres símptomes més inespecífics o senyals d'alarma, que poden ocórrer uns dies o fins i tot unes setmanes abans.