Preguntes i respostes

Tot i que algunes vegades la presentació és clara i resulta fàcil discernir-lo, la demència és el dubte diagnòstic principal per a la depressió.

Qualsevol canvi en el funcionament o en la personalitat de la persona gran pot ser indicatiu d’una possible depressió.

És cert que es creu que la depressió en persones grans està infradiagnosticada (sobretot tenint en compte que s’estima que gairebé un 40% de persones grans poden presentar símptomes depressius).

La família ha de mostrar suport i comprensió. D’entrada, s’ha d’intentar evitar la banalització del problema. Amb les ganes d’ajudar es pot perjudicar amb expressions com «això no és res» o «el que has de fer és animar-te».

En primer lloc, el més important és explicar a la persona que sabem el que li passa i que entenem el patiment que pateix. Aquest primer pas d’empatia resulta fonamental per poder ajudar.

Algunes persones milloren sense haver rebut ajuda, però el procés pot allargar-se més de sis mesos. Si una persona necessita tractament i no accedeixi a ell, pot ser que la depressió empitjori o que es faci crònica.