El consum de vaporejadors té riscos?

Des de fa més d’una dècada, han anat apareixent al mercat diferents alternatives de consum de productes relacionats amb el tabac: cigarrets electrònics, pegats, tabac escalfat o vaporejadors. Anant sempre un pas per davant, la indústria del tabac ha anat trobant productes i estratègies comunicatives orientades a la captació de clients cada vegada més joves amb l’objectiu de mantenir viva aquesta indústria.

El desconeixement sobre aquestes noves formes de consum fa que proliferin algunes idees errònies sobre el nivell de risc associat a aquest consum i les seves conseqüències, no només per a la persona consumidora sinó també per al seu entorn directe.

Segons dades de l’informe The European Health Report, Europa és un dels continents amb més consum de tabac: un 25,3% de la població europea és fumadora (2022). El consum general ha anat decreixent lleugerament aquesta última dècada, però de forma molt lenta. El tabaquisme és responsable de 8 milions de morts anuals, incloent-hi 1,3 milions per culpa de fum de segona mà (el fum procedent de la punta del cigarret encès, el fum exhalat i els aerosols exhalats dels vaporejadors). El tabac mata la meitat de les persones fumadores que decideixen no deixar-lo, segons aquest informe.

Acompanyar les persones en l’abandonament del consum de tabac és clau, però prevenir-ne l’inici en l’etapa infanto juvenil és gairebé més important. Amb l’objectiu de compartir aquest coneixement amb les famílies, l’Escola de Salut de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona va organitzar un webinar centrat a entendre els mecanismes amb què la indústria capta el consum adolescent. Mónica Granados, psicòloga especialista en promoció de la salut i addiccions de l’Associació Espanyola Contra el Càncer, comparteix en aquesta sessió un coneixement bàsic sobre aquests productes, així com algunes pautes sobre com abordar una conversa amb els fills i filles sobre aquest tema.

A Europa, l’ús dels cigarrets electrònics entre els adolescents (13-15 anys) és molt variable depenent del país (entre el 0,7 al 23%), però sí que s’ha observat la tendència d’un consum més elevat entre els nois i l’avançament del seu consum per davant del tabac tradicional. Segons explica Granados, aquesta addicció a edats tan primerenques és una combinació entre la pròpia nicotina, que és la substància química responsable de la conducta addictiva, els hàbits de consum i la dependència emocional. Més del 50% dels adolescents fuma qualsevol tipus de producte relacionat amb el tabac almenys una vegada al mes, segons l’Observatori del Càncer (2024). 

Un 57,2% dels adolescents pensa que fumar està de moda i que deixar-ho és fàcil, menyspreant els riscos que, de fet, impliquen tots aquests productes.

Les estratègies de la indústria del tabac s’han centrat a oferir tot un assortiment de vaporejadors amb diferents sabors i amb un packaging o embolcall dissenyat per atraure la gent jove, fins i tot infants. Davant les limitacions publicitàries, s’han llançat a la promoció a través de les xarxes socials i la indústria de l’entreteniment, incloent-hi la col·laboració d’influencers seguits per milers de joves que normalitzen el seu consum. En aquest sentit, Granados precisa que «la prevenció cal fer-la als 10 anys perquè si no anem tard, tenint en compte l’accés dels menors a les xarxes socials i pel buit legal que hi ha i que permet la venda sense restricció quan són productes per vaporejar amb sabors».

En aquest sentit, Granados recomana fomentar entre els fills i filles un esperit crític davant els impactes que els arriben de les xarxes socials. Parlar-ne obertament amb una escolta activa i empatia. És difícil evitar un primer contacte amb aquest hàbit. En cas que els nostres fills i filles ja estiguin fumant, oferir-los ajuda per cessar el consum i, en cas necessari, buscar ajuda professional.

L’arribada dels vaporejadors ha propiciat, a més, un nou fenomen que és el consum dual. És a dir, es va propagar el missatge que el vaporejador podia ser un substitut «segur» per deixar de fumar. Però ni és segur (l’aerosol té nicotina saboritzant, toxines i elements cancerígens, i ha provocat el sorgiment d’una afectació pulmonar greu coneguda com la malaltia de Bali o EVALI), ni substitueix el consum (els fumadors acaben fent doble consum de tabac tradicional i vaporejador, gastant encara més diners).

Protegir la ciutadania fumadora passiva

En la lluita contra el tabaquisme, que és un problema de salut pública, s’han prioritzat mesures de dificultat d’accés (increment d’impostos), limitacions publicitàries, mesures de protecció dels fumadors passius (aquells que reben el fum de segona mà) i l’acompanyament en el cessament del consum. Es tracta de mesures alineades amb el WHO Framework Convention on Tobacco Control.

En la seva intervenció, Mònica Granados explica que el fum ambiental afecta les persones menors que estan exposades augmentant un 50% els casos d’otitis, un 20% les crisis asmàtiques i un 30% les infeccions respiratòries, a més de multiplicar per dos el risc de càncer de pulmó en el futur. Els riscos es troben també en l’exposició passiva a l’aerosol que exhalen els consumidors de vaporejadors. Aquest aerosol conté partícules sòlides que s’inhalen i queden atrapades en els nostres pulmons, augmentant el risc de carcinogènesi, procés pel qual les cèl·lules normals es transformen en cèl·lules canceroses. Amb totes les dades disponibles i l’evidència científica que s’ha anat generant, Granados explica que l'afirmació que el risc de consum de vaporejadors es redueix en un 95% si les comparem amb els cigarrets tradicionals és insostenible, tal com informa el Ministeri de Salut. Es tracta d’un concepte fals que s’ha utilitzat com a eina de màrqueting.