Cuidar la salut mental durant les colònies i els campaments

Parlar de salut mental acostuma a fer vertigen. Ens falten paraules, ens fa por equivocar-nos, pensem que no en sabem prou o que no tenim prou eines per abordar aquest tema. Però la salut mental no és només cosa de professionals de la salut sinó que forma part del nostre dia a dia, i es pot promoure des de molts espais, també des de les activitats de lleure, com els campaments o les colònies.

És important entendre que en la promoció de la salut mental no hi ha receptes màgiques, ja que cada persona, cada grup, cada referent és diferent i, per tant, la intervenció sempre serà única. Però us volem proposar algunes preguntes interessants a fer-nos abans d'una activitat de lleure (casal, colònies o campaments), que ens impulsaran a transformar aquests espais en espais amables i respectuosos amb la salut mental.

1. Coneixem els infants i adolescents?

Quan parlem d'un problema de salut mental parlem d'una alteració del funcionament emocional, cognitiu o conductual de la persona. Per aquest motiu, és necessari tenir una mirada atenta i una actitud oberta per conèixer-nos (saber què fem quan no ens trobem bé, saber de quina manera expressem el malestar i el benestar…), poder detectar aquestes alteracions i que no passin desapercebudes.

2. Tenim previstos espais segurs per passar temps junts?

Cal preveure espais on passar temps junts. Temps on els infants i adolescents puguin sentir-se en confiança i puguin verbalitzar com se senten. Per aquest motiu, hem de poder preveure espais no productius, com podrien ser les estones lliures, on estar amb els infants des d'un altre rol. A més a més, és essencial estar oberts als canvis que puguin succeir-se al llarg dels dies i permetre que el malestar s'expressi quan es necessiti.

Promoure la salut mental a través del lleure

Llegeix més

3. Ens hem comunicat amb altres persones del grup de suport?

Els referents de lleure som persones molt importants per als infants i adolescents, i formem part del seu cercle de suport. Les famílies, el professorat, el monitoratge d’extraescolars o els professionals de la salut també en formen part. Pot ser enriquidor encetar converses amb altres membres del cercle de suport, amb qui compartir perspectives i estratègies d'acompanyament.

Hem de preveure espais no productius on estar amb els infants i adolescents des d'un altre rol, i permetre que el malestar s'expressi quan es necessiti.

4. Tenim assegurat durant els campaments un espai íntim i respectuós per acompanyar?

Ens hem de preguntar quin serà l'espai físic i temporal que podrem utilitzar per acompanyar un infant o jove que ens demani expressar-se, i com ho gestionarem des de l’equip de referents.

5. Tenim previstos espais per fomentar preguntes?

Entendre que acompanyar no vol dir solucionar és un pas complex, però important, que cal fer com a referents de lleure. Acompanyar vol dir donar espai i temps per poder-se expressar, reconèixer el malestar i sostenir-lo en col·lectivitat. Per fer-ho, és important crear espais on preguntar-nos «Com estem?» i «Com ens sentim?», per poder possibilitar la resta.

6. Som conscients dels moments i activitats que poden ser un risc per a la salut mental?

Imaginem-nos com són les activitats de lleure que farem i quins són els moments que poden tenir més risc per a la salut mental. Les estones lliures, els vespres, els primers i últims dies i els àpats poden ser, generalment, els espais amb més risc. És important tenir-los detectats i preguntar-nos «Què farem en aquests moments?», «Com actuarem com a referents?».

Les estones lliures, els vespres, els primers i últims dies i els àpats poden ser moments amb més risc. És important tenir-los detectats i preguntar-nos què farem. 

7. Com protegirem els infants i adolescents dels factors de risc?

A més dels moments de més risc, també hi ha situacions que poden impactar molt i que poden succeir durant els campaments o colònies: agressions sexuals, assetjament, moments de crisi, conflictes greus… Com actuarem en aquestes situacions i com farem prevenció perquè no succeeixin?

8. Parlarem de salut mental?

Més enllà de prevenir que el malestar aparegui, també és important promoure el benestar durant les activitats de lleure. En algun moment parlarem de salut mental? De quina manera ho farem?

9. Farem alguna activitat o dinàmica que tingui com a objectiu trencar els estigmes i el tabú?

Durant els campaments es poden fer activitats de molt tipus: culturals, lúdiques, esportives… Us animem a plantejar activitats i dinàmiques que tinguin com a objectiu trencar estigmes (etiquetes que es posen a les persones amb problemàtica de salut mental) i combatre el tabú.

Escoltar o llegir experiències de persones que han conviscut o conviuen amb un problema de salut mental acostuma a ser una bona manera de començar a aproximar aquesta realitat als infants i joves.

10. Tenim pensades vies de comunicació per escoltar totes les veus?

Com dinamitzarem els espais perquè s'escoltin totes les veus i ningú se senti cohibit a l'hora d'expressar la seva opinió o sensacions. Cal tenir preparades algunes dinàmiques efectives per poder garantir-ho. Algunes eines que es poden utilitzar són els cercles de paraula.

Decàleg per comprendre i promoure la salut mental de l'adolescent

Llegeix més

11. Hem pogut establir uns acords comuns clars abans de l'activitat?

Hem establert alguns acords que assegurin que l'espai serà segur i amable? En aquests espais es pot parlar d'alguns acords bàsics de respecte o ampliar-ho a alguns que incloguin estratègies per sentir-se més segures, sobre com parlar-nos i tractar-nos, o acords sobre què fer quan un acord pactat es transgredeixi.

12. Com promourem els factors de protecció?

Revisem si durant la programació de les activitats tenim activitats per parlar de salut mental i dels factors de protecció (autoestima, confiança, cohesió, comunicació, sentiment de pertinença, empatia, hàbits saludables…). És essencial generar espais que cuidin la nostra salut mental, on es pugui posar sobre la taula aquests temes i reflexionar-ne, experimentar i aprendre conjuntament.

13. Facilitarem espais on parlar de com organitzar les cures?

Qui? Com?, i on cuidarà? Són preguntes que us heu de fer conjuntament amb els infants i joves. Qui cuinarà? Qui fregarà? Qui estarà al costat dels que es trobin malament? I mil tasques més que hi ha dins d’un campament que tenen a veure amb les cures. És important conèixer aquestes tasques, repartir-nos-les de manera equitativa, perquè tothom, també els infants i els adolescents, tinguin la possibilitat i l'oportunitat de cuidar durant l'activitat de lleure.

Cal tenir preparades algunes dinàmiques efectives per poder garantir que s'escoltin totes les veus i que ningú no se senti cohibit. 

14. Coneixem els nostres límits, els hem compartit o compartirem i sabem com els farem respectar?

Abans de començar una activitat de lleure, cal ser conscients de quins són els nostres límits, malgrat que alguns potser els descobrirem durant l'activitat. «No puc acompanyar aquests casos perquè em ressonen massa», «Sento que no tinc eines per gestionar»... Cal compartir-los amb l’equip i prendre decisions que ens permetin estar segurs desenvolupant la nostra tasca durant l'activitat de lleure.

15. Demanem suport?

Si no ens cuidem com a referents, se'ns farà més difícil cuidar. Cuidar-se no és un extra, sinó una necessitat bàsica. I parlem de cuidar-nos emocionalment, però també organitzativament. Per exemple, pot ser necessari parlar de com ens repartim les tasques, si ens sentim acompanyades durant aquestes, si tenim espais per expressar com estem, o espais on demanar suport.

Fer-nos preguntes ens ajudarà a transformar les activitats de lleure en espais molt més amables i respectuosos. Com veieu, no es tracta de tenir el control de totes les situacions o saber què dir o què fer en tot moment, sinó de mantenir una actitud empàtica i receptiva que ens permeti acollir el malestar i transitar-lo de manera col·lectiva.