Viure amb un trastorn de salut mental en un entorn rural

La relació entre la salut mental i en l'entorn rural ha estat matèria d'estudi des de diferents enfocaments. La demografia al llarg de les últimes dècades ha anat evolucionant cap al fenomen de la despoblació. Les causes són diverses: la manca d'oportunitats laborals, un accés desigual als serveis i l'envelliment de la població. La pèrdua de teixit social i econòmic i l'impacte en els serveis públics són grans desafiaments que poden tenir un efecte negatiu en la qualitat de vida de les persones residents, especialment quan parlem de salut mental.

El recent informe Salut Mental i Entorn Rural, de la Federació Salut Mental Catalunya, aborda precisament els desafiaments i necessitats específiques de l'atenció a la salut mental en àrees rurals de Catalunya.

El punt de partida de l'estudi es posiciona en un context marcat per la desigualtat territorial, amb un accés a serveis i recursos limitat a causa de la despoblació, la manca d'infraestructura i la concentració de recursos en àrees urbanes; i amb factors agreujants com són l'estigma o les dificultats de transport, segons es detalla en el mateix document.

‘Relatoras de Vidas’, un documental sobre salut mental en l'àmbit rural

Llegeix més

A través d'una metodologia participativa en la qual han col·laborat un centenar de persones de la Catalunya Central, Lleida i Tarragona. Aquest estudi té com a objectius:

• Identificar obstacles i millors pràctiques en salut mental en entorns rurals.

• Promoure l'accés equitatiu a serveis socials i sanitaris.

• Generar propostes i estratègies per millorar les condicions de les persones afectades.

L'informe detecta els obstacles principals que afecten l'atenció i recuperació de les persones amb problemes de salut mental:

La manca de recursos residencials accessibles.

Segons l'informe, l'adquisició d'un habitatge digne per part de persones amb problemes mentals comparteix desafiaments afegits en comparació a les zones urbanes. S'apunta, en aquest sentit, a una major incidència de l'estigma perquè hi ha més relació entre els habitants. Això es transforma en una major discriminació i prejudicis per part de les persones arrendatàries i en una major sensació de rebuig cap a les persones que viuen en pisos de suport. A aquesta dificultat, se li suma la poca disponibilitat d'habitatge a causa de l'impacte del turisme i presència de segones residències.

Es ressalta en l'informe que «en la majoria dels territoris hi ha falta d'accés a habitatges de lloguer social, de places de llar amb suport o llar, residència i serveis de suport a la llar i d'atenció domiciliària». També es posa èmfasi en el fet que són les persones les que s'han d'adaptar al servei i molts són gestionats per entitats del tercer sector, amb les seves pròpies dificultats per mantenir-los.

Escassetat de serveis d'atenció sanitària i social en proximitat.

La dispersió geogràfica de les poblacions d'àmbit rural impedeix una atenció eficaç i equitativa a les persones amb problemes de salut mental i en les del seu entorn. L'informe constata la manca de serveis sociosanitaris als pobles, tant serveis regulars com d'atenció en horaris nocturns i festius, i les intervencions professionals a les zones rurals es fan de forma puntual. Aquesta situació obliga moltes persones a haver de desplaçar-se llargues distàncies per rebre atenció presencial. La manca d'una xarxa eficient de transport públic és una dificultat afegida.

Un altre punt crític és la falta d'adequació dels serveis d'emergències per atendre persones que tenen una crisi. Serveis en els quals mantenir la privacitat és difícil, factor que implica una forta càrrega d'estigma en entorns on tots es coneixen, i amb protocols i procediments lents.

L'impacte de l'estigma social i autoestigma en el benestar emocional.

Com ja s'ha apuntat abans i planeja per tot l'informe, l'estigma per motius de salut mental s'accentua en zones rurals simplement perquè hi ha més proximitat entre els habitants. A més, en aquestes zones persisteixen, més encara, la falta d'informació sobre la salut mental que perpetua els estereotips i incrementa la discriminació. Els rumors i l'«etiqueta» atribuïda a persones i perpetuades pel temps (el «rar» del poble o el «boig» del poble) crea un ambient hostil i implica una associació d'idees preconcebudes relacionades amb perillositat, accentuant així l'exclusió i marginació.

La manca d'oportunitats educatives, laborals i de lleure inclusives.

Les barreres de les persones amb problemes de salut mental per accedir a oportunitats educatives, laborals i de lleure són més pronunciades en el món rural, ja caracteritzat per la manca d'oportunitats en aquests àmbits. Altres característiques abans esmentades incideixen, en aquesta manca d'oportunitats i espais de socialització: deficiències en la xarxa de transport, lleure centralitzat en capitals de comarca, desconeixement de les característiques de l'àmbit rural, i un estigma més pronunciat.

Deficiències en la participació ciutadana i les xarxes de suport social.

Un dels obstacles detectats en l'informe fa referència a la manca d'eines per a la participació, amb poques activitats o espais inclusius. S'observa poca xarxa de suport familiar i, fins i tot, cert desconeixement dels mateixos drets a l'hora de prendre decisions. A aquest panorama se suma l'escassetat de professionals especialitzats en salut mental, que provoca desinformació i incertesa, i una major tendència a vulnerar els drets de les persones, segons l'informe.

Com succeeix en general, s'observa també una sobrecàrrega de les persones cuidadores, la majoria dones, amb poc reconeixement social i poc espai per a l'autocura.

A més de recollir diverses experiències i projectes desenvolupats en l'entorn rural català que són exemples de bones pràctiques, els autors de l'informe plantegen una sèrie de recomanacions per millorar aquesta situació i que passen per:

• Crear polítiques públiques adaptades a la realitat rural.

• Millorar el transport públic i l'accessibilitat a serveis.

• Fomentar la formació i sensibilització sobre salut mental.

• Desenvolupar habitatges de suport i recursos comunitaris especialitzats.