La sordesa pot tenir un impacte significatiu en el desenvolupament cognitiu dels infants amb trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH), principalment, a través dels seus efectes en l'adquisició del llenguatge. El llenguatge és una eina fonamental per al desenvolupament de les funcions executives, incloses l'atenció i l'autoregulació. Els infants sords que experimenten retards en el llenguatge degut a la seva pèrdua auditiva poden tenir menys recursos interns per manejar els símptomes del TDAH. D'altra banda, els símptomes del TDAH, com la inatenció i la impulsivitat, poden dificultar encara més l'adquisició del llenguatge en els infants sords, ja que requereixen un enfocament visual constant per aprendre la llengua de signes o una participació constant en l'entrenament auditiu per desenvolupar el llenguatge oral.

La combinació de dificultats de comunicació derivades de la sordesa i la desregulació conductual associada al TDAH pot generar més frustració, comportaments disruptius i dificultats socials. Els infants amb totes dues condicions també poden experimentar dèficits en les funcions executives, que afectin la memòria de treball, la planificació i l'organització.