Preguntes i respostes

El TDAH és degut a un defecte dels neurotransmissors (dopamina i noradrenalina) que necessitem perquè funcionin de manera adequada els circuits cerebrals responsables que puguem estar atents, ens autocontrolem i planifiquem les nostres accions.

No tots els infants amb diagnòstic de TDAH són iguals; de fet, són molt diferents.

Entre un 25 i un 40% dels casos, el trastorn de dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) és comòrbid a la dislèxia; d'altra banda, el trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL) i la dislèxia s'associen en un 31-36% o una discalcúlia i un

L'ús adequat de la medicació en la infància no és només segur, sinó que millora el pronòstic del trastorn en l'edat adulta.

Habitualment per les seves distraccions contínues, la manca d'organització, la impulsivitat, i perquè interromp contínuament les converses o parla fora de torn.

Una persona amb TDAH no desenvoluparà necessàriament cap altre trastorn de salut mental. Que l'evolució vagi en una direcció o una altra dependrà dels símptomes que presenti, de l'afectació a la seva vida diària i del suport familiar que tingui.