Habitualment, volem protegir les persones que estimem del patiment, i això fa que pensem que amagar-los un problema o no parlar-ne és el millor que podem fer. Per això, en moltes ocasions, davant d’un problema de salut mental, considerem que és millor no explicar-ho als nostres fills o filles; però pot ser un error. Els fills i les filles formen part de la nostra vida i saber que tens un problema de salut mental els pot ajudar a entendre determinats comportaments o situacions que han viscut o que viuran en un futur, a normalitzar conductes i a reduir-ne l’impacte que pot suposar en el seu benestar emocional. A més, saber que n’estan al cas, farà que estiguis també més tranquil, puguis parlar sobre coses que et preocupen o demanar ajuda, si ho necessites.  

Quan apareix una malaltia o un trastorn de salut mental, és molt complicat que els infants no sentin alguna cosa sobre el que està passant i, si no reben una explicació, acaben accedint a informació parcial i es poden formar una idea distorsionada sobre la situació. Per tant, si no els informem adequadament, poden tenir idees errònies sobre el trastorn, que repercuteixin negativament en el seu estat anímic, com ara creure que ells en poden ser la causa, que poden desenvolupar el mateix  trastorn, que els seus pares poden ser perillosos o que no hi ha cap tractament, entre d’altres. És important que els expliquis què et passa i alguns aspectes del trastorn amb un llenguatge que els infants i adolescents puguin entendre, segons la seva edat  biològica.