El trastorn de dependència emocional ha estat conceptualitzat per diversos autors. De la Villa i Sirvent (2009) el descriuen com un comportament addictiu cap a les relacions interpersonals, caracteritzat per un rol asimètric i una actitud dependent cap al subjecte de dependència; i Castelló (2000) el defineix com un patró persistent de necessitats emocionals insatisfetes que s'intenten cobrir de manera desadaptativa a través de la interacció amb altres persones.

D'acord amb altres trastorns, la dependència emocional es troba en l'extrem d'un continu basat en un tret adaptatiu, que en aquest cas és la vinculació interpersonal. Aquest trastorn pot afectar negativament la qualitat de vida dels qui el pateixen, ja que pot provocar una sèrie de problemes interpersonals i psicològics.