Impacte de la interseccionalitat en l’estigma associat a la psicosi

L’estigma associat a la salut mental és un repte persistent a la nostra societat. Quan parlem de psicosi, aquest estigma es fa encara més evident. Hi ha una sèrie de mites en relació a la psicosi que s’han anat perpetuant en el temps per desinformació i per la repetició de representacions amb connotacions negatives des de la indústria cultural i mediàtica. Alguns d’aquests prejudicis més estesos fan referència a una suposada perillositat, a la manca de recuperació de la persona, o a la culpabilitat de la persona que l’experimenta, entre d’altres. 

Deu mites sobre la psicosi

Llegeix més

Si a tots aquests prejudicis li afegim altres aspectes de l’entorn personal i social de la persona com ara l’ètnia, el gènere i la identitat de gènere o la situació socioeconòmica, ens trobem que l’estigma al voltant d’aquesta persona es multiplica i acaba esdevenint en un element discriminatori difícil de trencar. Aquests factors són els que coneixem com la interseccionalitat, és a dir, com es superposen les diferents identitats socials de la persona i quins són els mecanismes d’opressió o discriminació s’activen: racisme, sexisme, fòbies diverses (homofòbia, lgtbifòbia, grassofòbia, aporofòbia, etc.

En el cas de la psicosi, la interseccionalitat pot amplificar l'estigma i agreujar les dificultats que afronten les persones per accedir al sistema de salut a fi d’obtenir un diagnòstics, tractaments i suports adequats; així com per desenvolupar-se en la resta de les seves dimensions personals, laborals, educatives o socials amb les que desenvolupar el seu projecte de vida.

L’estigma en la psicosi

Les persones amb psicosi sovint són vistes com a «perilloses», «incapaces» o «irreparables». L’estigma, sovint estructural, però també social i autopercebut, pot generar aïllament social, la pèrdua d’oportunitats laborals i acadèmiques, i fins i tot maltractament en entorns sanitaris. 

L’estigma té un impacte directe en la persona i en les seves decisions, ja que la pot dissuadir en la cerca d’ajuda professional per por de ser jutjada o rebutjada. 

La discriminació no actua de manera aïllada. Les persones amb psicosi que també pertanyen a col·lectius amb vulnerabilitats poden experimentar múltiples capes d’estigma:

• Origen ètnic: algunes comunitats racialitzades són menys propenses a rebre diagnòstics adequats i tractaments basats en l'evidència. En molts casos, les seves experiències psicòtiques poden ser desestimades o mal interpretades per professionals que no comprenen les seves perspectives culturals.
• Gènere: les dones amb psicosi poden ser infradiagnosticades o etiquetades erròniament, mentre que els homes poden ser vistos com més «perillosos» pels mateixos símptomes.
• Pobresa: les persones de contextos econòmics desafavorits sovint no tenen accés a serveis de salut mental de qualitat, una situació que perpetua el cercle de marginació. Aquesta situació és especialment delicada en les persones sense llar, al voltant de les quals encara hi ha més falses creences que dificulten molt la comprensió de tot el fenòmen. 
   

Desmuntem mites sobre les persones sense llar

Llegeix més

Quizz

• Identitat LGTBIQ+: les persones LGBIQ+ poden enfrontar-se a estigma no només per la seva orientació sexual o identitat de gènere, sinó també per la seva salut mental. Això pot dificultar que trobin espais segurs on parlar o rebre suport.

L’impacte en l’accés al tractament

Aquestes múltiples formes d’estigma tenen conseqüències reals:

• Retards en el diagnòstic o tractament.
• Accés limitat a recursos culturalment i socialment sensibles.
• Major probabilitat de patir discriminació en institucions sanitàries o socials.
• Augment del risc de marginalització, pobresa i exclusió social.

Estratègies per combatre l’estigma des d’una perspectiva interseccional

Trencar el cercle de l’estigma requereix d’estratègies que se superposen, a mig i llarg termini, i amb diferents nivells de complexitat perquè, tal i com hem apuntat, l’estigma és estructural, social i autopercebut. Hi ha, però, un fonament bàsic inicial que no es pot obviar en el disseny d’aquestes estratègies: l’abordatge de les interseccionalitats. Cal, doncs, reconèixer aquells factors individuals i col·lectius que impacten en la vivència de la persona, en com és percebut pels seus conciutadans i quines dificultats impliquen a fi de dissenyar projectes i estratègies que siguin efectives.

A tall d’exemple, algunes grans línies estratègiques que contemplen aquesta mirada són:

• L’educació comunitària. Sensibilitzar la ciutadania sobre què és realment la psicosi i desmentir els mites associats a aquests trastorns. Això inclou reconèixer la diversitat d’experiències segons factors com la cultura o el context social.
• Formació professional. Fomentar la formació en interseccionalitat entre els equips professionals de la salut mental, per entendre les barreres i necessitats específiques de persones amb identitats diverses.
• Narratives positives. Empoderar les persones amb psicosi, en tota la seva diversitat, a fi que comparteixin les seves experiències i històries de superació i resiliència.
• Accés equitatiu als serveis de salut mental. Assegurar que tots els serveis siguin accessibles, inclusius i respectuosos amb la diversitat cultural, de gènere i sexual.
• Polítiques inclusives. Promoure lleis i polítiques que protegeixin les persones amb trastorns mentals de la discriminació múltiple.
• Empatia i comprensió. Només abordant aquestes interseccions podrem avançar cap a una societat més justa, on tothom tingui dret a ser escoltat, comprès i cuidat, independentment de les seves circumstàncies.