Sis reptes pendents en l'abordatge de la salut mental amb mirada de gènere

#InvertirEnDones és el concepte central al voltant del qual gira el Dia Internacional de la Dona 2024. Invertir en dones significa invertir en el seu progrés tant social com econòmic; en mesures que pal·liïn la desigualtat social i que impactin positivament en la seva salut mental; a posar mirada de gènere en les polítiques públiques per aconseguir una societat més equitativa.

També significa impulsar una nova organització social de les cures que impliqui una responsabilitat veritablement compartida, amb càrregues de cura justes i redistribució dels temps, els recursos, el poder i el treball. En definitiva, suposa una revolució ètica i de model social indispensable per assolir la igualtat de gènere i un futur més sostenible, inclusiu i productiu.

En el camí cap a aquest nou model, es fa imprescindible abordar la salut mental i el seu tractament i recerca posant en el centre les persones afectades i els seus drets i el model de recuperació i, també, incorporant de forma explícita la mirada de gènere.

En paraules de la Dra. Judith Usall, coordinadora del grup Etiopatogènia i Tractament dels Trastorns Mentals Greus (MERITT) del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i coordinadora el Grup de Treball i Recerca en Dona i Salut Mental de la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental (SCPSM), el fet que històricament s'hagi considerat l'home com a referent universal ha provocat una invisibilització de les dones: «aquesta desigualtat social col·loca la dona en una posició de risc de tenir més problemes de salut mental. Per això, incorporar la perspectiva de gènere en la salut pública implica abordar la influència dels factors socials, culturals – que són qüestionables i modificables- i biològics en els resultats sanitaris per millorar, així, l'eficiència, la cobertura i l'equitat dels programes de salut».

Amb aquest punt de partida, la Xarxa TECSAM, la xarxa catalana R+D+i que aglutina 57 grups de recerca especialitzats en salut mental i tecnologia, va organitzar el 2023 un taller participatiu amb 36 dones amb problemes de salut mental.

L'objectiu va ser conèixer els reptes tant personals com socials als quals s'enfronten en el seu dia a dia a través d'un exercici de cocreació.

Els resultats d' aquesta experiència agafen informació rellevant, amb potencial per orientar la recerca en salut mental, l'assistència social i de salut o el disseny de programes amb mirada de gènere en l'àmbit de la salut mental.

Les principals conclusions de la sessió es van condensar en sis grans reptes que detallem a continuació.

Sis reptes pendents en salut mental i dona

Ser escoltades

Les dones amb problemes de salut mental demanen que es tinguin en compte les seves preocupacions i necessitats. Desitgen una atenció més personalitzada i un tracte més humà i empàtic. Es verbalitza així mateix la disconformitat amb el funcionament del sistema de salut i social.

Entre aquestes preocupacions hi ha, per exemple, la necessitat d'una atenció directa als efectes secundaris de la medicació, tant físics (esgotament, augment de pes, pèrdua de pèl, canvis en la sexualitat, etc.) com psicoemocionals (problemes de concentració i memòria, pèrdua de capacitat cognitiva, apatia, inestabilitat). 

Reforç a l'autoestima

Necessiten eines per treballar l'autoestima, tant per lidiar amb qüestions físiques com emocionals, relacionades amb l'estigma i l'autoestigma, així com la falta de comprensió de l'entorn.

L'impacte en l'autoimatge i l'autoestima és una preocupació molt present per aspectes com l'augment de pes relacionat amb la medicació psiquiàtrica- que comporta un judici social, fins i tot per part de professionals de la salut - i l'absència de programes d'exercici físic.

Preocupa també l' impacte sobre les relacions personals i en comunitat, amb situacions d' aïllament i soledat no desitjada o una pitjor qualitat o absència de relacions íntimes.

Trencar amb l'estigma i la discriminació

L'estigma associat a la salut mental i les dones genera sentiments d'incomprensió, discriminació, solitud i aïllament. Als estigmes existents en salut mental se'ls sumen els derivats de la seva condició de dona quan són catalogades d’«histèriques», «emocionals» o «menopàusiques».

Aquest estigma és present fins i tot en el propi nucli familiar, en el qual fan notar la manca de comprensió, la infantilització, el rebuig de l'entorn proper o la manca de credibilitat, entre altres conseqüències.

L'estigma és present en tot el que envolta la maternitat: freqüentment no se les considera aptes per ser mares, però paradoxalment sí que se'ls pressuposa capacitat i disponibilitat per a les cures. A més, apunten que hi ha nombroses barreres (socials, mèdiques) que els dificulten el rol de mares.

En l'àmbit laboral, s'identifiquen nombrosos reptes relacionats amb les dificultats per a la inserció laboral (discriminació, inestabilitat, poca adaptabilitat dels llocs de treball), la gestió de les baixes mèdiques (privacitat, poca comprensió), les dificultats per trobar feina remunerada i l'estigma en el lloc de treball.

Més recursos i més suport de professionals

S'al·ludeix a la manca de professionals, especialment en les àrees rurals, i de recursos educatius. Es reclama un millor i major accés a la informació, espais d'aprenentatge i contenció, i una millora generalitzada dels serveis d'atenció de salut i socials.

Destaquen els aspectes relacionats amb la manca de recursos, el tracte rebut per part de professionals (que reprodueixen els estigmes relacionats amb la salut dona i la salut mental), la vulneració de drets, les deficiències en l'atenció en salut reproductiva i les dificultats econòmiques i el major impacte que té en les dones per la desigualtat social.

Impacte dels estereotips de gènere

Els estereotips de gènere colpegen amb més força encara les dones amb problemes de salut mental. És especialment dolorosa la gran exigència d'implicar-se en el rol de cuidadora quan no poden a causa de la seva salut, i com que això els genera una gran culpabilitat.

Violència de gènere

Les dones amb problemes de salut mental identifiquen la violència de gènere com una lacra a la qual es veuen especialment exposades, i demanen una investigació dedicada al vincle existent entre la salut mental i la violència de gènere. A més, se senten més vulnerables de patir aquesta violència i, quan passa, se les invisibilitza com a víctimes pel fet de tenir un problema de salut mental