Atenció comunitària sobre rodes

Al Senegal, la salut mental segueix sent poc prioritària en les polítiques nacionals de salut. I els centres de salut mental, així com el personal especialitzat en aquest àmbit, són escassos a tot el país. Dels 7 centres de salut mental existents, la meitat es concentra prop de Dakar, si bé més de la meitat dels 16,7 milions d’habitants que té el país viu a les zones rurals. 

Des de fa més de 20 anys, l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu presta atenció a la salut mental a través dels centres que té a Fatick i Thiès. Es tracta de dos centres, agermanats amb el Parc Sanitari Sant Joan de Déu, que s’anomenen Dalal Xel, que en Wolof (la llengua més parlada al Senegal) significa «tranquil·litzar l'esperit». En aquests dispositius s’atenen cada any prop de 27.000 homes i dones adults i joves amb problemes de salut mental. A diari, atenen persones arribades de tot Senegal, i fins i tot de països veïns com Mauritània i Mali. 

Un dels reptes més grans en aquest país és facilitar l’accés als serveis de salut mental a les zones rurals. Les persones amb problemes de salut mental sovint han d’enfrontar desplaçaments de 800 quilòmetres per rebre atenció de qualitat i fer front a les despeses del viatge i allotjament. Algú pot imaginar què suposaria, per exemple, haver de viatjar sovint de Barcelona a Oviedo per rebre aquesta atenció?

© Pablo Tosco

Un projecte pioner en salut mental comunitària

Per intentar pal·liar aquesta situació, especialment difícil per a les persones més vulnerables, els centres Dalal-Xel van impulsar, el 2020, un projecte de salut mental comunitària pioner al país. Cada setmana, equips especialitzats en atenció primària, treball social i psiquiatria es desplacen fins a enclavaments estratègics a zones rurals per acostar l’atenció en salut mental a centenars de persones. Escoles i altres equipaments de la zona acullen durant tot un dia els equips desplaçats i es converteixen en centres de salut mental oberts a la comunitat. 

Aquest fet ha facilitat l’accés a la salut i l’adhesió al tractament, perquè les persones ateses ja no han d’afrontar llargs viatges, sinó que poden fer-ho més a prop de casa i de la mà d’equips especialitzats multidisciplinars. 

A més, s’aprofiten aquestes sessions per fer xerrades i tallers per sensibilitzar la població local sobre la importància de la prevenció, la detecció primerenca i la cura de la salut mental, així com l’important rol que tenen les famílies i entorn en l’acompanyament de la persona que té un trastorn de salut mental. Cal tenir en compte que, a les dificultats que comporta detectar i tractar els problemes de salut mental al país, s'hi afegeixen problemes greus com l'estigma i la vulneració de drets. 

Des que va començar el projecte fa cinc anys, s’han atès més de 25.000 persones de tretze comunitats rurals.

Persones com la Fatou i l’Aliou, dos dels protagonistes de la minisèrie de tres episodis En ruta per la salut mental en la que s’explica aquest projecte. La sèrie documental ha estat realitzada pel fotoperiodista Pablo Tosco (World Press Photo 2021), juntament amb Juan Ciudad ONGD, l’organització de cooperació internacional de Sant Joan de Déu.

El fil conductor de la sèrie és, precisament, els testimonis de persones ateses i professionals dels equips del projecte de salut mental comunitària. Cada episodi explica, des d'una perspectiva diferent, la importància d'aquesta intervenció comunitària que vol donar resposta a les necessitats de les persones que tenen problemes de salut mental al Senegal i no compten amb serveis especialitzats. «Des que em van diagnosticar el trastorn va ser difícil», comenta la Fatou, «perquè a vegades no tenia diners per viatjar des del meu poble». 

Els vídeos també posen de relleu la convivència que es dona al Senegal entre els dos tipus de medicina que conviuen avui dia: la medicina tradicional i la medicina moderna. Una realitat que coneixen els professionals sanitaris dels equips de Sant Joan de Déu que es desplacen setmanalment a les zones rurals, on la salut mental és un tabú i la majoria de les famílies opta per anar primer al marabú (curandero tradicional) o amagar la persona amb problemes mentals, davant l'estigma que segueixen patint. Per aquest motiu, i per la confiança que moltes persones tenen en la medicina tradicional, és important que els professionals sanitaris coneguin i respectin que la persona pugui seguir visitant el marabú si així ho considera, mentre rep també atenció d’equips especialitzats. 

«Atenem a la persona respectant la seva cultura, costums i religió. Perquè és una part important de la persona i pot ajudar-la també a recuperar-se», comenta Suzane Niuki, coordinadora del programa de salut mental comunitària del Centre Dalal Xel de Thiés. I, al final, «quan la persona que atenem està estable, tothom està en pau».