www.som360.org/ca

Treballar l’autoimatge

La insatisfacció corporal pot ser una porta d’entrada a un TCA
Eugenia Nadolu Vélez
Eugenia Nadolu Vélez
Infermera especialista en salut mental. Supervisora d'infermeria Programa d'Atenció Especialitzada de Trastorns de la Conducta Alimentària
Hospital Universitari Son Espases
Jordi Mitjà
Jordi Mitjà Costa
Infermer de la Unitat Funcional Integrada de Trastorns de la Conducta Alimentària. Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Autoimagen

La majoria de persones hem experimentat la sensació de veure'ns bé en algun moment i veure'ns molt malament en alguna altra ocasió. En tots dos casos, el més segur és que, objectivament, la nostra aparença no sigui gaire diferent en un cas o en l'altre. El que sí que canvia és com ens sentim i com actuem amb els altres. Per exemple, si creiem que som atractius, actuarem sentint-nos segurs, tranquils i mereixedors de les coses bones que ens passen.

Per tant, l'autoimatge no és fixa i immutable sinó que pot ser diferent al llarg de la vida. L'autoimatge té un fort ancoratge a la infància i l'adolescència, moment en què es consolida, però va canviant segons cada moment de la vida.

L'adolescència és l'etapa més vulnerable per a l’aparició de problemes amb la imatge corporal. Això és perquè és un moment en què s'experimenten una sèrie de canvis (fisiològics, emocionals, socials, etc.) que poden desencadenar una insatisfacció amb el propi físic. Aquesta preocupació pel físic és diferent entre nois i noies: mentre que els nois solen preocupar-se més per la presència o no de musculatura, les noies se centren més en el pes.

La pressió publicitària, mediàtica i social que tenim actualment estableix uns cànons de bellesa i estil de vida, potenciats per les xarxes socials, poc compatibles amb la diversitat corporal de l'ésser humà.

L'autoimatge és la representació del propi cos que cada persona construeix a la seva ment. És un concepte que es refereix a la manera com la persona percep, imagina, sent i actua respecte al seu propi cos.

La autoimagen incluye varios conceptos a tener en cuenta:

 

  • Component perceptual: la representació mental del cos no n'és una fotografia, sinó que està carregada de subjectivitat. Se sobreestima o se subestima.
  • Component subjectiu: fa referència a les actituds, creences, expectatives i valoracions sobre el propi cos. La societat actual potencia que les persones es valorin exclusivament per l'atractiu físic.
  • Component conductual: una imatge corporal negativa afecta la conducta, des del tipus de roba que es fa servir fins a tot un estil de vida que inclou evitar situacions en què el cos pot ser observat: no sortir, fer dietes, exercici físic excessiu…

Insatisfacció corporal i trastorns de la conducta alimentària

La insatisfacció corporal apareix quan l'aspecte físic que cadascú considera ideal no coincideix amb l'autoimatge de la persona. Aquesta disconformitat, quan roman en el temps, ens pot dur a tenir conductes no saludables amb la finalitat de canviar el nostre aspecte.

Una persona amb insatisfacció corporal té una percepció distorsionada del cos, veient-lo diferent de com és realment. És un moment en què apareix ansietat, vergonya, incomoditat i angoixa per viure en un cos amb què no se senten identificades.

Factors que influeixen en la insatisfacció corporal:

 

  • La pressió pel cànon de bellesa actual, tant masculí com femení, difós pels mitjans de comunicació, la indústria cultural i les xarxes socials.
  • Patrons de comportament poc adequats a la família. Si els pares i les mares es mostren molt preocupats pel seu propi pes, es produeixen situacions amb comentaris i crítiques que expressen el grau en què es valora l'aspecte físic dins de la família, establint potencialment un estàndard davant del qual el nen o la nena es compara.
  • Burles o comentaris despectius relacionats amb l’aspecte físic rebuts des de diferents entorns: familiar, escolar, clubs d’oci, etc.
  • Tenir una baixa autoestima
  • Ser perfeccionista i una alta exigència personal
  • La inseguretat afectiva. És a dir, persones que no se senten mereixedores de l’amor i l’acceptació del seu entorn.

Què pots fer per millorar la teva autoimatge?

És obvi que no podem canviar com som, però sí que podem fer diverses coses per millorar com ens veiem. És fonamental recordar que allò que realment importa és com ens sentim amb el nostre propi cos, no com és en realitat. Parlar amb una persona de confiança, com un familiar o un amic, sobre els sentiments que tenim cap al nostre cos ens pot ajudar a sentir-nos millor. En casos en què l'autoimatge està associada a una profunda insatisfacció s'aconsella acudir a professionals especialitzats.

 

  • Accepta i valora el teu cos. Ningú és perfecte, per això intenta ser menys crític amb el teu cos. També pots cercar aquells aspectes que t'agradin del teu físic. Si no se t'acudeix cap part del teu cos que t'agradi, pensa en els aspectes positius que diuen les persones que t'envolten sobre el teu aspecte.
  • Fes una llista de coses positives en tu i que no tinguin res a veure amb el físic.
  • Envolta't de persones que et respectin i et facin sentir comoditat. En algunes ocasions, podem trobar persones al nostre entorn (a casa, a l'escola, a la feina…) que no ens respectin. Si és algú que no t’importa, allunya't d'aquesta persona. I si és algú que t'importa, explica-li que està sobrepassant els límits i que els seus comentaris t'estan afectant.
  • Tracta el teu cos amb respecte i amabilitat. Quan fas comentaris negatius sobre el teu cos, danyes la teva autoestima. Sigues amable amb tu mateix. Respecta't, fins i tot encara que hi hagi algunes coses en què hauries de treballar.
  • No et comparis amb els altres.
  • Posa en pràctica hàbits alimentaris i un estil de vida saludable.
  • Tingues esperit crític amb les imatges que veus a les xarxes socials, entenent que moltes estan retocades.
Considero que he après alguna cosa després de llegir aquest contingut.
Mosaic d'imatges d'adolescents en entorns escolars, familiars i de lleure
Ets una persona resilient?
Descobreix com millorar el teu benestar
Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 28 de novembre de 2022
Darrera modificació 28 de novembre de 2022
Eugenia Nadolu Vélez

Eugenia Nadolu Vélez

Infermera especialista en salut mental. Supervisora d'infermeria Programa d'Atenció Especialitzada de Trastorns de la Conducta Alimentària
Hospital Universitari Son Espases
Jordi Mitjà

Jordi Mitjà Costa

Infermer de la Unitat Funcional Integrada de Trastorns de la Conducta Alimentària. Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona