Bones pràctiques en el suport a la presa de decisions

De vegades, les persones necessitem suport per prendre decisions en diferents àmbits de la vida. Es tracta d’un suport que tots considerem normal en la nostra vida quotidiana. Tanmateix, històricament s'ha privat les persones amb una discapacitat psicològica, intel·lectual o cognitiva del dret a prendre decisions o a escollir per si mateixes a causa dels prejudicis socials i de sistemes de substitució de decisions (règims de tutela i guarda, per exemple) que segueixen vigents en molts països.

La Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat (CPPD) explica que «les persones amb discapacitat tenen dret, en igualtat de condicions que la resta, a ser reconegudes com a persones davant la llei i a gaudir de la capacitat jurídica en igualtat de condicions amb els altres en tots els aspectes de la vida».

El suport en la presa de decisions és essencial per garantir que les persones puguin prendre les seves pròpies decisions en tots els aspectes de la seva vida, fins i tot en l’atenció de salut mental que reben. Aquest enfocament reconeix que cada persona és única i té necessitats de suport úniques. També reconeix que cada persona pot necessitar diferents nivells i tipus d'assistència per prendre decisions i triar en diferents moments de la seva vida.

El quart training webinar de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) en relació a la implementació dels QualityRight s'ha centrat, precisament, a conèixer com funciona el suport en la presa de decisions i com es pot implementar amb èxit a la pràctica.

Què és la capacitat jurídica

La capacitat jurídica és un dret inherent i inalienable. És el dret que ens permet gaudir de la resta de drets, com participar en la societat i ser reconeguts com a ciutadans plens. És important no confondre amb el concepte de la competència o capacitat de fer, que és l’expressió utilitzada per referir-se a les habilitats o aptituds d’una persona per prendre decisions. Els materials formatius sobre els QualityRights de l’OMS expliquen que, en l'àmbit de la salut mental, moltes vegades es realitzen proves funcionals per determinar si la persona pot comprendre la informació relativa a una decisió concreta, si comprèn les conseqüències d'aquesta decisió i si pot comunicar la decisió. Unes proves que, apunta l'OMS, són molt relatives perquè el procés de presa de decisions no es pot mesurar científicament. Les decisions es prenen de forma racional o basades en emocions o sentiments. No hi ha una manera universal ni correcta de prendre decisions ja que cada persona té el seu propi procés de pensament. En qualsevol cas, és un dret inherent, fins i tot en situació de crisi, amb independència de les aptituds de la persona per prendre-les o comunicar-les.

Set mites sobre la capacitat de decidir de les persones amb problemes de salut mental

Llegeix més

La presa de decisions formal i informal

El dret a decidir afecta tots els àmbits de la vida i quan es denega aquest dret estem denegant el dret a viure la seva vida com aquesta persona vulgui, i això inclou el dret a cometre errors i a celebrar els èxits com qualsevol altra persona. Les decisions tenen diferents nivells:

Decisions formals, per exemple, casar-se, llogar o comprar béns immobles, signar contractes o optar per un tractament o un altre. A nivell mundial, el més habitual és que aquestes decisions les prenguin els tutors designats per tribunals, els professionals de la salut mental o altres disciplines, i els seus familiars. Aquest procés té diverses denominacions segons el país, com tutela, curatela, etc. En aquest àmbit, les dones amb discapacitat freqüentment fan front a discriminacions múltiples relacionades amb els seus drets sexuals i reproductius.

D’altre banda estan les decisions informals, per exemple, l’ús dels diners, escollir allotjament, les relacions personals, la roba o el menjar, les rutines diàries. Això succeeix especialment amb persones ingressades en serveis socials i de salut mental, i les decisions acaben recaient en familiars o persones cuidadores.

La vulneració de la capacitat jurídica es pot produir en qualsevol espai: a la comunitat (escola, treball, etc.), a les llars, als serveis d’atenció de salut o social, o als espais on les persones estan privades de llibertat com hospitals psiquiàtrics, serveis forenses, policia o presons.

L’efecte empoderador de la presa de decisions

Quan una persona pren les seves pròpies decisions, obté els següents beneficis, segons l’OMS:

• Una millora en les habilitats per prendre decisions.

• Un augment de l’autoestima, de la confiança en si mateixa i de la seva autonomia.

• Empoderament personal.

• Desenvolupament personal com a ésser humà i com a ciutadà.

• Xarxes interpersonals més àmplies.

• Sentiment de suport, de respecte i de valoració.

• Una millora de les seves relacions personals.

• Les altres persones la perceben i la tracten amb el respecte que mereix, fet que contribueix a lluitar contra l’estigma i la discriminació.

Com afirma Michael Njenga, assessor regional de salut mental per a l’Àfrica a CBM Global Disability Inclusion, en aquest webinar: «igual que a totes les altres, a les persones amb discapacitat també se’ls ha de permetre assumir la dignitat del risc perquè, molt sovint, sembla que l’argument és que, per exemple, les persones amb discapacitat psicosocial cometran un error, prendran la decisió equivocada, cosa que tots fem en la nostra vida. Per a mi, permetre’ls que corrin riscos és una oportunitat perquè s’equivoquin i també perquè aprenguin d’aquests errors concrets, el que per a mi és bàsicament formar part de la humanitat i de la diversitat humana».

Bones pràctiques cap a la coerció zero en salut mental

Llegeix més

Bones pràctiques des de Catalunya

Aquest webinar de l’OMS, ha comptat amb les intervencions de Magda Casamitjana, directora del Pacte Nacional de Salut Mental de la Generalitat de Catalunya, que ha explicat l’aposta de l’administració catalana per la implementació dels drets de qualitat a tots els nivells i, en concret, l’ús de l'acompanyament en la presa de decisions perquè genera oportunitats en la qualitat de vida de les persones, promou el desenvolupament i facilita la relació de confiança i diàleg de la persona atesa i l’equip professional, convertint la persona en un agent actiu i imprescindible».

Per entendre les implicacions del suport en la presa de decisions i conèixer bones pràctiques, el webinar ha comptat amb la intervenció de Ferran Blanco, coordinador de projectes i innovació de Support Girona, i Xavier Orno, persona amb experiència viscuda en salut mental i usuari de Support Girona. Així com de Michael Njenga, assessor regional de salut mental per a l'Àfrica en CBM Global Disability Inclusion, narrant la situació en aquest continent.

Support Girona és una organització privada i sense ànim de lucre dedicada al suport jurídic i social a persones amb qualsevol tipus de discapacitat i edat (entre d'altres, psicosocial, intel·lectual o derivada del procés d'envelliment). «Actualment, donem suport a més de 1.300 persones i ho fem sota el marc particular i legal que ens proporciona el Codi Civil Català, que és diferent a l’espanyol» explica Blanco. L’entitat mostra dos casos de suport a la presa de decisions en què s’exemplifica el tipus de suport que ofereixen i la relació que s’estableix amb els professionals. Per a Blanco «el dret a la capacitat jurídica i el desenvolupament del suport que es presta no signifiquen res realment si no tenim en compte el fet que la persona té dret a viure de forma independent, té dret a accedir als serveis sanitaris, dret a no ser degradada o tractada de forma coercitiva, dret a la llibertat i a la seguretat, dret a formar una família... I d’alguna manera, el suport que es presta és fonamental a l’hora d’abordar o facilitar que la persona tingui la capacitat o disposi dels recursos per gaudir dels altres drets».

Xavier Orno, persona amb experiència viscuda en salut mental i usuari de Support Girona, ha destacat així mateix que «la importància dels suports de les persones amb discapacitat rau en el fet que si no es respecten els seus drets li estem traient la identitat a la persona, que és el que ens fa més humans».