Salut i migració infantojuvenil: desafiaments i oportunitats
Resum
La migració juvenil és un fenomen rellevant en el context actual. Els adolescents i joves representen un percentatge significatiu de la població migrant, perquè arriben com a sol·licitants d'asil, perquè es retroben amb les seves famílies després d'un procés de reagrupació o perquè viatgen sols tot i ser menors d'edat sense tenir persones adultes de referència en el territori. Darrere de cada història de migració hi ha factors de pes com la pobresa, la violència, els conflictes armats o, fins i tot, el canvi climàtic. A vegades, també influeixen factors intrafamiliars, com el maltractament o la negligència, que empenyen aquests nois i noies a buscar un entorn més segur i propici per al seu desenvolupament.
En el cas de les persones adolescents, la migració coincideix amb una etapa crucial de la seva vida: la construcció de la identitat i la planificació del seu futur. Enfrontar-se a nous desafiaments sense el suport de la seva família pot generar un gran impacte en el seu benestar emocional i en el procés d'integració. Depenent de les oportunitats i el suport que trobin en el seu nou entorn, poden aconseguir un desenvolupament positiu o, per contra, veure's atrapats en situacions de vulnerabilitat que afectin la seva salut mental i la seva estabilitat social.
Desafiaments i oportunitats per a les persones menors d'edat migrants
Un dels principals reptes per a les persones menors d'edat migrants és la gestió de la percepció que la societat té sobre elles. En alguns casos, pateixen discriminació o són estigmatitzats, la qual cosa pot dificultar la seva inserció en la comunitat. Segons la Teoria del Self Dialògic de Hermans (1996), la identitat d'aquests joves està influenciada per la relació entre el seu país d'origen i el d'acolliment, així com per experiències de racisme i exclusió social. Aquesta realitat pot marcar la diferència entre una trajectòria d'integració reeixida o una situació de crisi personal amb conseqüències per a la seva salut mental.
Les dades reflecteixen la magnitud del fenomen. El 2021, el Ministeri de l'Interior d'Espanya va registrar 9.246 joves migrants sense una persona adulta de referència en el territori, encara que la xifra real podria ser més alta. La majoria d'aquests joves provenen del Marroc, d'Algèria i de països de l'Àfrica subsahariana com Ghana, el Senegal, Mali i Gàmbia. En els últims anys, hi ha hagut un canvi en la procedència dels migrants, amb una disminució de persones marroquines i un increment de persones que arriben des de l'Àfrica subsahariana.
Un dels principals reptes per a les persones menors d'edat migrants és la gestió de la percepció que la societat té sobre elles. En alguns casos, pateixen discriminació o estan estigmatitzades.
Segons la psiquiatra Amina Bargach (2009), la migració infantil i juvenil respon a una combinació de factors: el procés migratori en les persones menors d'edat és un fenomen complex, en què convergeixen simultàniament factors macro, com les dinàmiques de desigualtat entre països; factors meso, com la situació a nivell polític i econòmic al país d'origen; i factors micro, les experiències i condicions internes en la mateixa família.
Yolanda Osorio López
Aquests nois menors d'edat solen assumir responsabilitats que no els corresponen. En molts casos, migren amb l'esperança de millorar la seva situació i la de les seves famílies, i carreguen amb una pressió emocional significativa. A més, han d'adaptar-se a un nou idioma, context cultural i sistema educatiu, moltes vegades sense una formació prèvia suficient.
Els joves migrants sense una persona adulta de referència estan exposades a un risc més alt de tenir trastorns d'ansietat, depressió i estrès posttraumàtic. La consecució dels seus objectius, a través de la formació i la inserció laboral, és determinant per a la seva estabilitat emocional.
Les necessitats d'aquests joves estan lligades a la seva història prèvia, al trànsit migratori i a les condicions que troben en arribar. La recerca ha mostrat que les persones menors d'edat i joves migrants sense una persona adulta de referència estan exposades a un risc més alt de tenir trastorns d'ansietat, depressió i estrès posttraumàtic. No obstant això, també hi ha factors de protecció, com el suport social i l'aprenentatge de l'idioma, que poden afavorir el seu benestar i adaptació. A més, la consecució dels seus objectius, a través de la formació i la inserció laboral, és determinant per a la seva estabilitat emocional.
Per garantir el benestar dels joves migrants, és fonamental dissenyar estratègies d'intervenció que previnguin els problemes de salut mental i potenciïn la resiliència. Conèixer la seva realitat permet generar polítiques i programes eficaços que promoguin la seva integració i els ofereixin oportunitats per desenvolupar una vida digna i independent. Al final, es tracta d'acompanyar-los en el seu camí cap a un futur millor.
Perspectives teòriques en l'estudi de la salut migrant
Els enfocaments plantejats en l'estudi de la salut en la població migrant s'han centrat en els diferents moments del procés migratori (González-Rábago, 2019):
- Les característiques de la societat d'origen de les persones migrants, on es contemplen els patrons epidemiològics o els factors ambientals, socials i culturals.
- El procés migratori, on les condicions o la durada del desplaçament són factors crítics.
- Les característiques de la societat de destí i les condicions de vida en aquest context, on cobra especial rellevància el factor temporal, el temps de residència en la societat d'acollida com a element central en la comprensió de les desigualtats en salut i la seva evolució.
Però més enllà dels enfocaments que han orientat els estudis de l'àmbit de la salut en la població migrant, hi ha múltiples aproximacions teòriques a l'anàlisi d'aquesta relació. Alguns autors (Piñones-Rivera et al., 2021) n'identifiquen tres com les més significatives:
1.Perspectiva dels determinants socials de la salut
Els plantejaments que recull es remunten als anys 70, però més recentment l'Organització Mundial de la Salut (OMS) els conceptualitza com «les circumstàncies en què les persones neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen, inclòs el sistema de salut. Aquestes circumstàncies són el resultat de la distribució dels diners, el poder i els recursos a nivell mundial, nacional i local, que depèn alhora de les polítiques adoptades». (OMS, n.d.)
Per garantir el benestar dels joves migrants, és fonamental dissenyar estratègies d'intervenció que previnguin els problemes de salut mental i potenciïn la seva resiliència.
Aquest model contempla múltiples factors, tant els que poden ser productors de malalties com els protectors: lloc de residència, nivell educatiu, sexe/gènere, ocupació, suport social, raça/ètnia, etc. És evident que alguns d'aquests factors, en el cas de moltes persones migrants, impliquen unes característiques negatives determinants, com:
- L'amuntegament.
- El desconeixement de l'ús dels serveis de salut.
- Els problemes de salut ambiental.
- L'alimentació poc equilibrada.
- L'ocupació inestable i precària.
En principi, tot i que és un plantejament que ha tingut diverses crítiques, es configura com una alternativa al reduccionisme propi del model biomèdic.
2. Perspectiva del transnacionalisme
Aquesta aproximació teòrica, a diferència d'anàlisis prèvies que analitzaven la migració des d'una perspectiva unidireccional, planteja les interaccions a través de les fronteres en virtut de les relacions i dinàmiques que s'estableixen. Com s'ha estudiat àmpliament, els migrants deixen enrere la seva cultura i entren en joc processos d'assimilació i aculturació, però aquesta perspectiva inclou l'enfocament de la transformació dels llocs d'origen i d'arribada. La seva aplicació a la recerca en salut implica que es tinguin presents les pràctiques de salut de les persones migrants i el que s'ha anomenat «capital cultural transnacional, amb una incidència en la salut evident».
Els sabers culturals propis de les persones migrants inclouen l'abordatge de la salut, a vegades posant en qüestió la supremacia del saber biomèdic.
3. Vulnerabilitat estructural
Aquest enfocament emfatitza la importància d'abordar els problemes de salut des de l'estructura econòmica i política. Recull la tradició crítica de la medicina social i subratlla que l'estructura social influeix de manera determinant en la salut individual i col·lectiva, ja que imposa riscos i constriccions específiques. És a dir, la migració, en general, ocupa un lloc en l'economia del territori d'acollida que la situa en una situació diferencial de major risc. La segregació del treball, la naturalització de la posició social, l'explotació laboral i la culpabilització de la víctima, són exemples de violència simbòlica lligada a l'estructura social.
En síntesi, es tracta de tres enfocaments que aporten, des de perspectives diferents, mirades complexes i, en part, complementàries. Les múltiples variables implicades en el procés migratori cobren diferent pes en funció del posicionament polític i sociològic. L'enfocament biomèdic s'enriqueix amb les aportacions de la diversitat cultural, la sociologia comparada o la crítica política. Les dades sobre salut poden tenir diferents lectures, perquè els enfocaments teòrics donen un pes diferent de les variables descriptives o explicatives.
El desafiament de la salut mental en persones migrants
Les desigualtats en salut i l'accés als serveis
Si bé aquestes aproximacions teòriques són considerades les més importants i aspiren a una explicació de llarg abast i globalitat, hi ha altres aportacions que considerem de gran interès per a la comprensió de la salut en el context migratori.
Jansà i García (2004) descriuen dues etapes per avaluar les desigualtats en salut i l'accés als serveis:
En la primera etapa, cobren especial rellevància algunes variables que tenen una influència directa en l'arribada al territori d'acollida:
- Els factors relacionats amb el territori d'origen (hàbits dietètics, característiques fisiològiques o tradicions en salut maternoinfantil).
- Els derivats de les desigualtats socials i econòmiques entre països (formació deficitària en temes de salut, accés a serveis de salut o risc ambiental).
- Els factors deguts als trastorns vinculats al procés migratori (esgotament físic i emocional, amuntegament o condicions precàries de treball).
En una segona etapa, el paper adaptatiu es manifesta a conseqüència de les deficiències socials i econòmiques (evolució a malalties d'infeccions latents, grau de compliment de pautes farmacològiques, trastorns psicoafectius, etc.).
No hi ha literatura específica sobre aquestes etapes en joves migrants sense una persona adulta de referència, però les dades a nivell micro observades en els recursos de Sant Joan de Déu ens indiquen que la primera etapa implica, de manera habitual, que presentin desconeixement en temes bàsics de salut, un historial de seguiment mèdic escàs o nul i un malestar emocional habitual.
El creixent flux migratori de persones menors no acompanyades, juntament amb la limitada recerca que hi ha en aquest àmbit, ha evidenciat la necessitat de generar coneixement específic i desenvolupar estratègies d'intervenció adequades.
Una altra aportació d'interès en la comprensió del tema que ens ocupa és la «paradoxa de l'immigrant sa». Aquest efecte parteix de la comparació de població local i la població migrant, que ha evidenciat en diversos estudis unes millors condicions de salut, en termes generals, en la població migrant. Una de les explicacions se centra en què la població migrant no és comparable amb la població local, ja que es tracta d'una selecció, no es pot considerar una mostra representativa. Alguns autors (Cebolla-Boado, Salazar, 2016) diuen que la població migrant es pot considerar una població constituïda per «individus que són més capaços i més ambiciosos, més predisposats per a la mobilitat social (…) una subpoblació seleccionada».
L'altra explicació que intenta argumentar aquesta paradoxa és la del flux de retorn de la població menys sana als seus llocs d'origen, anomenat el «biaix del salmó». Cebolla Boado i Salazar (2016) ho expliquen dient que «aquesta selecció opera a favor dels més resilients i dels qui han experimentat un procés d'immigració més exitós». La combinació d'aquests dos factors explicaria els resultats dels estudis que reflecteixen millors dades de salut en la població migrant.
Recerca en salut i persones menors migrants
En relació a la recerca, hi ha una àmplia bibliografia centrada en la migració i la salut, però històricament s'ha posat el focus en les malalties infeccioses, la vacunació, la salut reproductiva, l'ús dels serveis de salut i, en uns certs casos, en la salut laboral. Però la bibliografia específica centrada en persones menors d'edat migrants sense referents adults al territori és gairebé inexistent (Cristóbal-Narváez et al., 2025).
Si ens centrem en aquests joves concretament, hi ha dades comparatives entre diversos països europeus (Alemanya, França, el Regne Unit, Itàlia, Bèlgica i Espanya) que demostren l'existència de diferències significatives. Per exemple, Itàlia, Bèlgica i Alemanya tenen limitacions en l'accés d'aquestes persones a la salut pública. En el cas d'Espanya, no hi ha dificultats específiques en l'accés dels joves migrants als serveis públics de salut, encara que en l'accés als serveis de salut mental s'evidencia que, de manera habitual, aquest tipus d'atenció és assumida per les entitats o pels centres d'acollida.
L'interès per la relació entre la salut i la migració s'ha traduït en múltiples estudis, al llarg de dècades, tant a Europa com a Amèrica. Però el nombre d'estudis i la varietat de temes triats s'ha incrementat en les últimes dues dècades, pel progressiu increment dels fluxos migratoris a Europa i, especialment, a Espanya.
El creixent flux migratori de persones menors d'edat no acompanyades, juntament amb la recerca limitada que hi ha en aquest àmbit, ha evidenciat la necessitat de generar coneixement específic i desenvolupar estratègies d'intervenció adequades. Amb aquest objectiu, l'equip Migrasalud del Parc Sanitari Sant Joan de Déu está desenvolupant el projecte Migration Impacts On Health (MIOH). Aquest projecte es duu a terme en col·laboració amb centres de Sant Joan de Déu Terres de Lleida i del programa SATMI, i s'articula entorn de dos objectius clau identificats prèviament:
- En primer lloc, era fonamental obtenir evidència sòlida sobre l'impacte dels factors de risc i de protecció en la salut d'aquests joves, així com comprendre la complexitat del seu procés migratori.
- En segon lloc, va resultar essencial desenvolupar una eina d'intervenció que afavorís tant el seu benestar físic i mental com la seva adaptació sociocultural al nou entorn.
Per respondre a aquestes necessitats, s'ha dut a terme un estudi longitudinal de 12 mesos amb 230 joves migrants d'entre 15 i 17 anys. La recerca ha analitzat com determinats factors de risc, com l'estrès percebut i la discriminació, influeixen en el seu procés d'adaptació i impacten en el seu estat de salut. Al mateix temps, s'ha avaluat el paper de factors protectors com la resiliència, l'autoestima, la competència cultural i el suport social en la millora del benestar psicològic.
Fruit d'aquest estudi, s'ha desenvolupat una aplicació mòbil multimodal cocreada amb professionals del sector i els mateixos joves. El procés de disseny va començar amb un grup focal on van expressar les seves necessitats i preocupacions, la qual cosa va permetre identificar àrees clau d'intervenció. A partir d'aquests resultats, es van organitzar diverses sessions amb experts en salut mental i treball i educació social per desenvolupar els continguts i funcionalitats de l'aplicació. Finalment, es van realitzar grups de validació amb joves migrants per avaluar la usabilitat i efectivitat de l'eina. A més, l'aplicació ha estat traduïda al castellà, a l'àrab i al francès i adaptada culturalment per ajustar-se a les experiències i necessitats dels seus usuaris.
Recursos i atenció
D'altra banda, si analitzem des d'una perspectiva europea l'interès en les polítiques migratòries, des del 2007 s'ha incrementat de manera significativa l'atenció (Reyes-Uruena, 2014) a les persones menors d'edat migrants. En el cas d'Espanya, el creixement exponencial de l'arribada de joves sense una persona adulta de referència ha incrementat l'interès pel col·lectiu i els estudis que analitzen diferents variables relacionades, si bé el tema específic de la salut continua quedant en un segon pla.
L'estudi d'Agudelo (2009) analitza totes les iniciatives parlamentàries espanyoles sobre immigració en el període 1979-2007. Es van identificar 4.022 iniciatives, de la quals 116 (2,9%) es refereixen a temes relacionats amb immigració i salut. La majoria d'aquestes iniciatives (49,1%) se centren en estratègies d'atenció sanitària i en l'accés a serveis de salut. Encara que s'esmenta en alguna de les iniciatives la necessitat de garantir l'assistència a les persones menors d'edat, com recull la Constitució Espanyola, no hi ha en el període estudiat cap iniciativa específica sobre la salut dels joves migrants.
Quan s'emfatitza la seva condició de menors d'edat s'activen mesures de protecció, però quan se'ls percep com a immigrants, poden quedar invisibilitzats o exclosos. La manera en què la societat abordi la migració juvenil influirà en la qualitat de vida d'aquestes persones.
En aquest sentit, actualment no hi ha un model consensuat d'atenció als joves migrants en l'àmbit europeu. Si bé hi ha normatives reguladores per als països que formen part de la Unió Europea, les polítiques concretes que aplica cada estat difereixen molt.
Trobem països, com Bèlgica i Itàlia, en què l'aposta governamental és limitada i el pes de l'assistència al col·lectiu dels joves migrants recau en el voluntariat; a Grècia hi ha un teixit d'entitats socials forta, però el finançament públic genera incerteses en la seva continuïtat que dificulten la planificació dels projectes; altres països, com Eslovènia, són considerats països de trànsit, per la qual cosa els recursos estan configurats per atendre aquesta realitat.
És evident que la ubicació geogràfica dels països, la seva realitat lingüística i el seu nivell socioeconòmic són variables que influeixen en els fluxos migratoris. Però aquests fluxos es modifiquen davant de canvis legislatius transcendents o davant de canvis en el control fronterer.
Migració i suïcidi
Recursos a Espanya
En el cas d'Espanya, no hi ha un model únic, per la qual cosa cada comunitat té un sistema diferent, amb una gran variabilitat en el nombre de places disponibles i en l'esforç en el seu finançament. Toto i així, podem distingir els següents recursos comuns:
- Recursos d'atenció a l'emergència: aquests centres proporcionen allotjament i necessitats bàsiques de manera temporal abans de la derivació a recursos més estables. Comunitats com Andalusia i Canàries compten amb aquests espais a causa de la seva condició de principals punts d'entrada al país.
- Centres residencials convencionals: són estructures més estables que ofereixen formació i acompanyament. Són els centres més comuns en la majoria de les comunitats autònomes, encara que hi ha diferències en els processos relacionades amb els itineraris que ofereix cada sistema. Els trobem a Catalunya, a la Comunitat Valenciana, al País Basc o a l'Aragó, entre els més destacats.
- Recursos orientats a l'autonomia i a la integració social: enfocats en l'emancipació i en la inserció laboral, aquests programes tenen com a propòsit que els joves tinguin independència. Principalment, es tracta de pisos on finalitza el procés d'autonomia. Catalunya compta amb una àmplia xarxa d'aquesta mena de recursos.
Malgrat aquests recursos, la manera en què la societat i les polítiques públiques aborden la migració juvenil influeix en la qualitat de vida d'aquestes persones. Com indiquen Derluyn i Broekaert (2008), quan s'emfatitza la seva condició de menors d'edat s'activen mesures de protecció, però quan se'ls percep com a immigrants, poden quedar invisibilitzats o exclosos.
Conclusió
El vincle entre migració i salut és un camp d'estudi complex, en què les perspectives teòriques analitzades permeten una comprensió més àmplia del fenomen, i s'hi destaca la importància d'estudiar els determinants socials en la salut dels migrants. Però malgrat l'interès creixent per la relació entre salut i migració, la recerca específica sobre persones menors migrants sense referents familiars continua sent limitada. En aquest context, resulta fonamental ampliar el coneixement sobre les seves necessitats sanitàries i desenvolupar polítiques públiques que garanteixin el seu benestar.
El projecte MIOH pretén explorar fórmules complementàries als sistemes de protecció vigents, obrint noves possibilitats de recerca i intervenció davant els reptes que planteja l'atenció a aquests joves menors d'edat migrants sense una persona adulta de referència. La seva experiència subratlla la necessitat de polítiques públiques que reconeguin la complexitat de les seves trajectòries migratòries i promoguin respostes adaptades a les seves realitats.
Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48
Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.
Destaquem
