Quan l'autoexigència es converteix en un problema

Hi ha la creença que l'autoexigència és una actitud i un valor positiu que ens pot ajudar a millorar i a donar el millor de nosaltres mateixos. No obstant això, quan vivim pendents de donar sempre el millor, d'anticipar-nos a tot, amb una actitud perfeccionista i sempre buscant l'excel·lència, l'autoexigència es transforma en un problema, perquè deixem de permetre'ns ser éssers humans, d'equivocar-nos, de donar-nos l'oportunitat de no saber, de no poder, d'aprendre; i ens flagel·lem i deixem de proporcionar-nos les cures bàsiques que necessitem, per poder complir amb uns estàndards altíssims que ens imposem per demostrar la nostra vàlua al món.

I és llavors quan l'autoexigència ve acompanyada d'un estat de molt d'estrès i ansietat, de preocupació i por associada al no compliment de tot el que ens hem imposat.

L'autoexigència es pot definir com la tendència que té una persona a imposar-se constantment uns objectius i unes expectatives molt altes, sent molt crítica amb ella mateixa. Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) es caracteritzen per diversos aspectes complexos que no sols afecten la relació amb el menjar, i en els quals la percepció sobre un mateix i l'autoexigència juguen un paper molt important.

Quan vivim pendents de donar sempre el millor, amb una actitud perfeccionista i sempre buscant l'excel·lència, l'autoexigència es transforma en un problema, perquè deixem de permetre'ns ser éssers humans.

Per què les persones amb trastorns alimentaris són tan autoexigents?

Les persones amb trastorns alimentaris solen experimentar una pressió interna molt forta pel desig d'aconseguir la perfecció. Són diverses les causes que conflueixen i que desencadenen aquest patró autoexigent:

• La pressió social pels estàndards de bellesa imposats, que promouen la primesa com a principal valor i la importància de l'aparença física (figura femenina prima i figura masculina musculada). Les xarxes socials, a més, disparen aquesta pressió per la imatge.
• La baixa autoestima que caracteritza les persones que tenen aquest trastorn, amb dificultats per percebre els seus valors, qualitats i fortaleses. La distorsió de la seva imatge física i la percepció negativa fan que intentin canviar la seva manera de ser i el seu físic per poder encaixar dins d'aquests estàndards o en el que pensen que la societat (família, amistats) espera d'elles, i creuen que així se sentiran molt millor amb elles mateixes.
• El perfeccionisme: tendència a buscar sempre l'excel·lència en totes les àrees de la seva vida, no sols en el pes, l'alimentació o l'aparença física. Així mateix, malgrat el seu esforç, mai aconsegueixen valorar els assoliments, i això els provoca sentiments de buit i d'insatisfacció.
• La necessitat de controlar tots els aspectes de la vida per a assegurar l'èxit d'aquests objectius que s'han marcat. L'autoexigència és la manera que troben per tenir aquesta sensació de control: en el pes, en la seva aparença física, en les relacions socials, en els resultats acadèmics i laborals, etc.
• La necessitat de validació externa continuada de les persones del seu entorn. Els comentaris socials que reforcen els seus objectius externs sobre l'èxit o la bellesa reforcen al seu torn les conductes o els símptomes del trastorn, que mantenen per no perdre la validació personal que necessiten.

Com afecta l'autoexigència a les persones amb trastorns de la conducta alimentària?

L'autoexigència pot ser un factor desencadenant d'un trastorn de la conducta alimentària, però també un factor mantenidor, ja que contribueix a la insatisfacció corporal, a la baixa autoestima i a la rigidesa cognitiva.

• El perfeccionisme extrem pot desencadenar conductes alimentàries restrictives i compulsives, un elevat exercici físic, la necessitat de molta aprovació i la dificultat per a reconèixer els assoliments reals.
• L'autoavaluació negativa sobre la seva imatge i personalitat contribueix a disminuir l'autoestima i generen sentiments d'insuficiència.
• El desenvolupament de la rigidesa cognitiva: més dificultat per a ser flexibles, adaptar-se als canvis i tolerar la incertesa o les sorpreses d'última hora.
• Sentiments continus de culpa i fracàs. Com que el perfeccionisme és l'eterna insatisfacció, les persones amb TCA experimenten sovint sensacions d'automenyspreu cap a elles mateixes en sentir que no són capaces de complir aquests estàndards alts que s'han imposat.

Canviar l'autoexigència per l'autocura

Algunes recomanacions que poden ajudar-te a no ser tan autoexigent són:

• Canviar l'autoexigència per l'autocura. Quan l'autocura es torna una càrrega i provoca ansietat o estrès, no és autocura. L'autocura es gaudeix, no es pateix.
• Identificar els pensaments distorsionats. Observar quins pensaments neixen de la necessitat personal o de la demanda que del trastorn. Reconèixer i qüestionar els pensaments negatius sobre el cos, la personalitat i l'alimentació.
• Entrenar habilitats d'afrontament. Estratègies per a manejar l'estrès, identificar i expressar les emocions i resoldre conflictes, per  trobar altres maneres d'afrontar les dificultats de manera saludable i alternativa als comportaments alimentaris restrictius o compulsius.
• Establir un diàleg amable i afectuós amb nosaltres mateixos.
• Marcar-nos menys metes i més realistes.
• Posar en pràctica la flexibilitat en el dia a dia.
• Compartir els nostres pensaments i sentiments amb els altres ens ajudarà a comunicar de manera assertiva i a poder posar límits.
• Envoltar-nos de persones que ens donin suport i ens valorin per qui som. Demanar a persones que deixin de fer comentaris sobre el físic està bé.

Ser autoexigents no ens garanteix que aconseguim els nostres objectius, però autocuidar-nos sempre ens acabarà proporcionant l'amor que necessitem i promourà una relació més positiva i saludable amb nosaltres mateixos.